CALIGRAFÍA DEL PAISAJE
Calo Carratalá
Calo Carratalá naix a Torrent (València) en 1959. Pintor de sòlida formació acadèmica, en una dilatada trajectòria expositiva iniciada a principis de la dècada dels noranta, Carratalá és un dels noms de referència al nostre país i dins del paisatgisme contemporani.

Llicenciat en Belles Arts en la Facultat de Sant Carles de València, a l'any 2000 obté la beca de la Academia de Espanya a Roma que durà a residir una llarga temporada en la capital italiana y que marcarà el inici d'una carrera en la que els viatges i les prolongades estàncies en distints països del món es convertiran en motor i raó de suggerents sèries pictòriques que vertebren la seua obra.

Les recòndites selves del Amazones o els inspiradors paisatges de la Tanzània son algunes de les temàtiques sobre les que, quasi d'una manera obsessiva, Carratalá torna una vegada i altra demostrant una fèrria inquietud per indagar en els íntims camins que uneixen art i naturalesa.

Des de ben prompte, el seu currículum està esguitat d'importants premis i reconeixements com el Primer Premi Bancaixa de Pintura, Primer Premi Del Saló de Tardor de la Reial Acadèmia Gallega de Belles Arts; el Primer Premi del AteneuMercantil de València i la Medalla d'Or en la 75 Exposició Internacional d ́Arts de Valdepeñas.

La seua obra, present en importants col·leccions e institucions museístiques, se ha pogut contemplar en incomptables exposicions de la mà de galeries, destaquem en esta selecció: Ray Gun, Nave Diez, Val i 30, Cuatro, Walden Contemporary, Color Elefante, OneStudio, Doce Islas, Paz y Comedias, Alba Cabreray Shiras a València; Bores & Mayo y María Llanos en Cáceres, Egam (Madrid), Alameda (Vigo), Dieciséis (Sant Sebastià), GWA (Madrid), Museo del Rus a Alarcón (Cuenca), Galeria Carmen del Campo de Córdoba o en la Galeria Espiral de Noja (Cantabria).

També, el seu treball ha sigut exposat al Museu Centre del Carme, Palau de la Música y Universitat a la ciutat de València, als castells d'Alaquàs (València) y Mora de Rubielos (Terol), a la Fundació Bancaixa (Sagunt) així com a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (Madrid), Col·legi d'Espanya a París, als museus Archeologico Nazionale di Palestrina y Oraziano-Palazzo Orsini di Licenza a Roma, i en fires como Arco, Arte Lisboa, Beijin Art Fair, Affordable Art Fair London, Hybrid Art Fair, Just LX Lisboa o Art Madrid.

 

Cal·ligrafia de l'paisatge
La cadència, el ritme, la precisió marcada traç a traç, la immediatesa de la mirada, la veritat intuïda davant la imatge fugaç que s ́escapa, la interpretació la interpretació expressiva de línies i ombres fan del dibuix la pràctica essencial de l’art, la disciplina més pura, l’expressió primera.

Calo Carratalá (Torrent, 1959) porta tota la seua vida interpretant el món a través d’una magistral i íntima cal·ligrafia que encoratja imatges de naturaleses que beuen de la tradició per a instal·lar-se de forma subtil i valent en la contemporaneïtat

Atmosferes tanzanes, selves de l’Amazones naixen del gest lliure, espontani component trets concisos, ratllats, precisos i corregits, que ancoren la seua fermesa en la destresa d’allò que s’ha aprés, en el valor d’allò que s’ha interioritzat, del que assumix. Imaginades i traçades les seues obres des de la memòria de la percepció, les formes es diluïxen suggeridors en el joc de l’abstracció.

Té el dibuix l’àuria bella d’entroncar amb l’etern, d’embastar generacions d’artistes, de fondre’s amb civilitzacions i cultures remotes. La mateixa matèria, el carbó, que des de la prehistòria va contribuir a representar visions, idees i sons seguix hui reflectint el nostre entorn, capturant la sensació de l’instant i la consciència del record.

 

Hi hagué un temps —en concret fa 150 milions d'anys— en què Àfrica i Amèrica del Sud van ser una sola terra, abans que el moviment de les capes tectòniques escindira els dos continents. Potser aquests dos mons separats hui per milers de quilòmetres i per tot un oceà continuen compartint un esperit comú. Una cosa invisible i sensorial alhora, que va més enllà d'una destinació comuna de colonialisme i esclavitud, i que podem jugar a rastrejar en «Selves» i «Tanzània», les dues sèries tropicals que Calo Carratalá (Torrent, 1959) reuneix per primera vegada en aquesta exposició amb el títol de «Cal·ligrafia del paisatge», a l’Espai d’Art Contemporani El Castell de Riba-roja de Túria.

«Tanzània i l'Amazones tenen en comú el fet de ser espais vitalistes, primitius, salvatges», reflexiona Calo Carratalá sobre la raó d'enllaçar les dues sèries. «Són dos mons que van en paral·lel», afirma l’artista.

Sengles col·leccions fa molt de temps que temps que conviuen en el taller del pintor, especialment «Selves», que Carratalá va inaugurar fa més d'una dècada i que el continua acompanyant. Són processos creatius als quals Calo no ha posat punt final: «La meua obra està en contínua renovació. Reprenc quadres i idees que van quedar pendents, retoque… Veig la pintura com un procés en marxa».